Sense sentit, però amb rumb...

I després jo vaig respondre...

Sin sentido pero con rumbo Abro mi ventana y, después de meses viendo estrés palmado en el rostro de las personas que rápidamente se mueven para cumplir con sus deberes, persianas que se cierran y se abren al ritmo del la luz del día, ruido de coches que con prisa exigen paso y una triste sensación egoísta e individual, consigo ver paz.

La imagen que aparece tras el cristal de mi ventana es otro. Tan diferente que quizás podría parecer un cuento de hadas. Gente que pasea tranquilamente, un canal azul que refleja el cielo, con una alfombra de flores de distintos colores, pájaros libres, ritmos pausados...y se me llena el corazón de nuevas sensaciones y de esperanza.

Cierto es que tendemos a actuar como si de marionetas en un escenario que es la sociedad, se tratara. Estamos sujetos a unas normas que regulan nuestro comportamiento, y aunque creamos que podemos actuar libremente, sin darnos cuenta, estamos sometidos y regidos por esos patrones establecidos sin consultar.

En un mundo dinámico y en una sociedad cambiante como en la que vivimos, a veces es necesario adaptarse a nuevas formas de vida, a nuevos instrumentos y también a nuevas formas de relacionarse, el problema es hacer un abuso de estos cambios y dejar atrás ciertos comportamientos que nos caracterizan para pasar a ser o querer aparentar alguien que no se es.

Una forma negativa de esto, es el exceso de uso que se le está dando al consumismo, consumismo creado por una sociedad que te obliga a seguir unos estereotipos, una moda, y te hace entrar dentro de un círculo vicioso determinado por una sociedad globalizada a más no poder.

Lo malo, es que además de este consumismo material de cosas superfluas y no necesarias, estamos también perdiendo las relaciones en nuestra sociedad de la inmediatez, relaciones que se convierten en relaciones de utilidad, siendo básicamente por interés i de forma egoísta, y así se van perdiendo los vínculos, tan imprescindibles para poder luchar, construir, educar juntos.

Pero asimismo, creemos viable la posibilidad de desviarse de este consumismo sin convertirnos en excluidos, por lo tanto también es posible disfrutar, tener libertad de decidir y pensar y soñar que un mundo mejor puede existir. Hay que encontrar un equilibrio, adaptándose a los nuevos cambios, pero de forma adecuada y coherente.

Des de mi ventana ahora veo alegría, veo nuevas oportunidades, creo en la magia y soy capaz de creer que estoy en este mundo por algún motivo. Creo que en este espacio físico, en esta ciudad, esta experiencia en general me llena de satisfacción y pienso que puedo tomar decisiones importantes en un futuro no muy lejano.

Me he parado a pensar, he analizado, he reflexionado, me he conocido a mi misma y he conocido a mucha gente, gente de todo el mundo con opiniones diversas, algunas negativas, otras cargadas de buena energía, y estoy segura que no me hace faltar tumbarme en una cama para soñar, la vida es un sueño y hay que hacer lo que esté en nuestras manos para conseguir ser felices en ella, y también hacer feliz a todos los que podamos.

Pienso que aunque haya imposiciones, que estemos sometidos a unas normas, a unos gustos y a una justicia que está basada mas en deberes que en derechos, es posible vivir evitando ciertos comportamientos, y actuar con fe y criterio de forma que consigamos luchar por cambiar las cosas, educar para adquirir nuevas formas de pensamiento y esperanza, y al fin y al cabo, querer para ser felices de forma conjunta.

Sense sentit

Fa uns dies un amic em va escriure...

Sin Sentido

Me asomo por el pequeño agujero que me da la vida y veo como el mundo va cambiando muy deprisa. Lo que antes era pequeño ahora es enorme. Si no estás atento de lo que ocurre a tu alrededor te quedas atrás, perdido en el limbo. Solo y olvidado.

Ya nadie decide libremente su forma de vivir. Aunque no nos demos cuenta, estamos sometidos y encadenados a unos patrones que están ahí y que, a pesar de que ninguno de nosotros los ha elegido, si no los sigues eres mirado, señalado y perseguido.

Veo muchas injusticias que ni la justifica puede jusfticiar. Y ser justo es a lo que nos deberíamos ajustar, pero no gusta ser justo con los gustos. Gusta que todos gustemos una cosa, sin degustar el más allá, donde la jusiticia puede hablar, donde los gustos se atreven a ser diferentes, donde mi ideal se arranca a bailar libre de opresiones y discursos sin sentido.

A veces me pregunto por qué seguir lo escrito en un papel por personas que han demostrado no saber por dónde coger la pluma. Luchar es educar, poder es elegir, vivir es sentir como tú eres dueño de ti mismo. Palpar la grandeza de no estar atado es como saltar al vacío sin paracaídas y no pensar que vas a morir.

Todos los días duermo sosegado, sumergido en mis pensamientos, donde por fin el mundo que quiero lo puedo disfrutar sin ataduras ni complejos. Al abrir los ojos me encuentro con lo que tengo y desespero.

Mis pies pisan el suelo, pero mi mente vuela sin sentido. Caminar por un camino no es malo, el problema está cuando el recorrido no lo has marcado tú. Cambiar y rectificar está en ti mismo. De ti depende por dónde quieres que tu alma divague. Solo hay una cosa que nadie podrá controlar: nuestra ideas.

(Sergio Villarroel)

Les visites

Ja fa dos mesos que vam arribar a Amsterdam, buff com passa el temps! Aprenem coses, coneixem, ens movem aqui i allà, visitem i compartim amb tota la gent una experiència sens subte inoblidable.

Al llarg d'aquest temps hem pogut anar visquent petits/grans moments intensament amb altres persones que ens estimem, i han estat moltes! Recordo encara la primera setmana que vàrem arribar, emocionats ens vam instal·lar a l'hostal, Stayokay del Vondelpark (qui anava a dir que després ens acabaria agradant tant aquest meravellos parc..) i vam començar a recorrer amunt i avall els carrers i els canals de la Ciutat XXX, buscant conèixer, buscant noves vides i noves il·lusions que ens omplirien de noves sensacions i ganes de somiar.

Aquella primera setmana vaig tenir el plaer de compartir alguns moments amb la Marta, amagant-nos del fred vam refugiarnos a un bar i juntes vam parlar de com de maca era la ciutat i les ganes que tenia d'estar realment instal·lada i viure al màxim cada moment. Llavors, encara no coneixiem a gairebé ningú.. tot era nou i Holanda ens obria les portes perquè gaudissim cada instant.

Més endevant, quan ja per fi estavem instal·lats al nostre piset acollidor de Voorburgstraat, van venir l'Albert, el Pau i el Marc, quines ganes teniem d'ensenyar-los que bé vivim, els racons que haviem conegut, les bicicletes i els canals... i tots plegats vam disfrutar 3 dies, i el fred no ens va aturar en cap moment! Heinekeeeeen :D

Al cap d'uns dies va venir l'Albert Vidal amb els seus amics de la uni de Girona, venien per fer el viatge de final de carrera de magisteri musical, i quina alegria, quina vida i per favor quanta musica! Va ser fantastic poder compartir amb ells estones màgiques acompanyades de dolces veus i grandíssimes persones.

Just marxar ells, va arribar la Clara amb els seus amics d'Erasmus a Berlin(Javi, Marta i Luís), deu ni do quina experiència van tenir!jaja La veritat és que també va ser molt i molt divertida la nit que vam estar hores i hores i el temps ens va passar volant a l'Sports Coffe, mentre veiem els cambrers ballant tot borratxos, mentre jugavem a les pelis...i després caminant cap a caseta a les 5 del matí! Feia molt que no veia a la Clara i poder passar amb ella tan bones estones, em va posar molt i molt contenta :D

El març iniciava amb força, les tulipes començaven a sortir i el sol es deixava veure més sovint, iluminant els carrers i parcs, convidant a sortir i així un bon matí van arribar sense perdre's la Judit i el Guille. Que curios va ser baixar al carrer i trobar-los alla amb les maletes. Les ganes que teniem d'ensenyar-ho tot, de poder compartir amb ells noves sensacions, i també disfrutar dels meus 22 anys junts, meravellós!

Però aquella setmana no estariem tranquils perquè van venir els amics del Lluís de Menorca i del Delta, en Llure, en Tian, en Dife, en Dowi i el Sergi, i deu ni do quin ritme mes heavy!! No van parar quiets en cap moment, això si..la llum del dia no la van veure gaire!!

Sort també que el dia 11 van venir la Mami, el Papi i el Dídac! Quina abraçada i quin somriure vaig posar en veure'ls baixar del tram 14 a Plaça Damm! Vam recorrer els carrers amunt i avall, Red Light District, Niewmarkt, Waterlooplein, barri jueu, mercat de les flors, vondelpark.... Vam veure el museu de l'Anna Frank, van venir a veure el piset i em van ajudar a arreglar una mica la bicicleta! La veritat és que ja sabeu que va ser una setmaneta bastant a tope, i m'agues agradat compartir-la més, després me'n vaig penedir, però en res ens tornarem a veure! Gràcies pels llibres, per la samarreta, pel menjar i per venir... :D

Després d'una setmana intensa, amb 9 persones a casa, més la famili, vam poder estar uns dies tranquils.. però serien pocs fins que vinguessin en Joan (germà del Lluís) i la Nuri! Sort d'ells que saben aprofitar el temps, amb això vam poder anar a visitar un poblet precios de molins, Zaanse Schans, i vam fer unes fotos increibles! Entre glosses i decimes, entre fotos d'artistes i menjars boníssims, vam passar uns dies també amunt i avall, explorant nous racons i ensenyant-ne d'altres magnífics i vam riure amb menorquinades i brometes de germans.

Dos dies més tard, i per sorpresa, arribaven la Maria i la Carol, quines cracks! Quin vot va fer en Lluís quan us va trobar a Leidseplein inesperadament, com us ho vau currar! Amb elles també amunt i avall, rient, dormint i menjant (efectes bàsics) vam passar estones increibles, vaig poder conèixer també dues noies encantadores, que amagaven somriures i desvocaven felicitat per tot el cos! Diumenge vam tenir el plaer de compartir amb elles un dinar de picnic (amb una truita de patates increible!) al Vondelpark, amb tots els Erasmus i gent que hem conegut aquí, va ser meravellós!!

Ara la petita casa, torna a fer-se gran, torna el silenci, i les estonetes pel Lluís i per mi...és curiós però quan cadascuna d'aquestes personetes ha marxat, sempre m'he entristit una mica, encara que aquí la vida sigui tranquila i placentera, sempre és dificil veure com algú marxa i se'n va lluny.. perquè et recorrer dins l'estomac una sensació extranya de nostalgia i alegria.

Fins setmana santa que tornem a les nostres terres, això estarà molt més calmat, però no significa que nosaltres parem de fer coses, al contrari, continuem amb els nostres partits a la Taverna Barcelona, amb les nostres pràctiques i activitats per a Joves a Casa Migrante, amb les classes d'angles, amb les nits a la casa okupa d'Overtoom, amb els caps de setmana festius i les estonetes asolellades al Vondelpark, recorrent amb bicicleta amunt i avall aquesta ciutat que tan ens enamora i ens fa sentir feliços.

Gràcies a tots, fins a la propera visita!

Reflexionant...

Amsterdam és una ciutat que et convida a la relfexió. El seu ritme, el seu clima i els seus parcs et permeten prendre't el temps per pensar i pensar...

Penso que aquesta ciutat m'està fent créixer, i tot i que vaig fer 22 anys fa 5 dies, tinc la sensació que aquí cada pas que faig em dóna força per encarar un futur que de moment es prou incert.

Des d'aquí valores molt més tot el que tens, i aprens també a veure-ho des d'una altra perspectiva. M'he permes el luxe d'avançar amb calma, però de saber cada vegada on trepitjo, saber quina direcció agafo sense saber quin serà el destí final.

I m'omplo d'esperança, d'ideals i de ganes de canviar el món i de fer coses. La inspiració m'omple el cos, i tinc la sensació que des d'aquí arribaré a prendre decidisions que potser canviaran la meva vida, qui sap.

Casa Migrante

Casa Migrante, és el centre on estic realitzant les meves últimes pràctiques de la universitat abans d'acabar aquest juny, la carrera d'Educació Social. És un centre obert per a persones, en principi, llatinoamericanes (però la realitat és que hi ha gent de tot arreu: gambia, marroc, espanya, portugal, alemanya, escòcia, senegal, kenia, argentina, colombia, republica dominicana...) sense recursos bàsics, o amb necessitats concretes. Tan aviat són situacions d'il·legalitat a Holanda, com ajudes tècniques per idioma, per buscar feina o allotjament, o simplement per causa de salut.

Casa Migrante és un centre on un seguit de voluntaris professionals, s'organitzen per atendre als usuaris, i per donar un cop de mà a nivell de neteja, ordre i a la cuina. El pare Theo és el principal "jefe", que juntament amb la Toos (la pastora) i un altre senyor de qui ara no recordo el nom, són els que desenvolupen la tasca d'educador/treballador social al centre. Ells dediquen la major part del seu temps, a escoltar, aconsellar, ajudar, acompanyar, solucionar i respondre dubtes de tot allò que l'usuari necessiti.

D'usuaris n'hi ha de tot tipus, pero el grup que predomina esta marcat per unes necessitats bàsiques no cobertes. La majoria es troben al carrer, sense diners, sense feina, sense recursos i passant fred.

La veritat és que els Serveis Socials holandesos no donen ajudes si no ets holandès, si no portes visquent uns quants anys i tens la nacionalitat, o si no has estat treballant una quantitat d'anys que ara no sabria dir, així que la situació per aquestes persones és força complexa, i més si tenim present que per trobar feina és gairebé imprescindible saber l'idioma que no es precisament senzill.

També hi ha usuaris que pateixen malalties greus, autismes, maltractaments o que han comes delictes, per tant la quantitat de col·lectius que podem arribar a tocar és gran i diversa.

Però més enllà de la descripció tècnica que puc arribar a fer de com es aquest espai i la gent que hi ha, Casa Migrante és una familia, una GRAN FAMILIA.

Ja ens ho havien dit abans d'arribar-hi, pero la veritat és que és ben cert i des del primer dia ens em sentit allà com un més, tant per part dels professionals, com dels voluntaris, com dels usuaris amb els que cada matí compartim un cafè mentre parlem i escoltem tot allò que vulguin dir-nos o explicar-nos.

Allà som nosaltres mateixos i això és el més important, tot i que sovint sigui complicat saber del tot, que podem aportar.

Les primeres setmanes vam estar observant, parlant i sobretot escoltant a tot aquell que s'obria a explicar-nos la seva vida de cap a peus, i la veritat és que ens em sorprès de la facilitat que han tingut per confiar-nos tantes coses, i com s'han aproximat a nosaltres. Tanmateix hem pogut estar presents a reunions de casos varis, sobre els quals també ens hem pogut fer un mapa conceptual, i dia a dia ens enriquim de coneixement en un país on tan aviat ens sentim propers als usuaris pel fet de compartir idioma, cultura i edat, com ens sentim identficats amb la situació dels que poden sentir-se més afortunats a nivell de recursos.

Després de les observacions, ara estem passant a crear un projecte per a joves, un projecte iniciat per les noies de pràctiques del semestre passat, i amb el qual volem treballar els dissabtes a la tarda amb el col·lectiu més jove dels usuaris amb els que ens veiem cada matí, tot fent activitats, cineforums, sessions de reflexió a través de l'expressió no verbal....

La finalitat es proporcionar recolzament psicosocial als joves i facilitar la seva integracio a traves de la participacio i de les xarxes social, promovent l'autoconeixement d'habilitats, facilitant l'intercanvi d'experiències, etc.

Aquesta està sent sens dubte una experiència enriquidora i molt especial, que de ben segur quedara marcada tan en la nostra vida personal com professional.

AMSTERDAM: «Heldhaftig, Vastberaden, Barmhartig»

Amsterdam és una ciutat encantadora, cada paratge és agradable de veure. És una ciutat amb un ritme tranquil, que et convida a compartir estones i moments màgics.


Més de 1300 ponts creuen tot un seguit de canals que es despleguen per tota la ciutat, i les bicicletes es mouen a tort i a dret recorrent petits carrerons envoltats d'unes casetes que semblen de contes de fades.



Amsterdam és coneguda, i així ho mostra la seva bandera, per la ciutat de les tres X, amb el lema oficial de ser una ciutat "Valenta, Decidida i Misericordiosa", com posa al títol, però és molt més que això.



Suposo que quan viatges fora, sempre esperes amb neguit conèixer, experimentar i viure situacions que t'omplin de noves expectatives i de les que puguis gaudir exprimint al màxim cada segon que vius, i aquesta és sens dubte una experiència que m'està enriquint tan a nivell professional com m'està fent créixer a nivell personal.



Amsterdam és una ciutat plena de bellesa que recull a cada canal el reflex d'una vida tranquil·la amb un ritme pausat i agradable. És una ciutat amb encant, on un seguit de casetes desiguals es presenten vorejant els canals i els carrers són sempre plens de bicicletes i tranvies.



Hem descobert racons on l'estrés no existeix, on pots "desconectar" i creure que un món perfecte encara existeix, i és que si et deixes portar tot perden-te pels carrers i pels parcs, pots trobar espais increïbles, i malgrat sembli cursi és cert. Aquesta ciutat m'omple d'energia cada matí, i encara que sovint el temps i la temperatura no acompanyin, no em treuen pas les ganes de voler sortir a conèixer nous racons o nova gent



És cert també, que molta gent associa Amsterdam amb la marihuana, i no negaré que la ciutat realment també et convida a conèixer coffeeshops, però m'ha agradat veure que la imatge que un pot tenir d'aquests espais canvia totalment, si entra dins de la normalitat de les persones que hi van. Passa a ser un lloc més on compartir, viure i conèixer noves sensacions i amistats.

Amsterdam és ordre i tranquilitat, és ritme pausat i diversió alhora, és fred i calor, és de colors foscos però també de verds increïbles, és de neu a l'hivern i la tardor, de flors la primavera i de festes a l'estiu.

La ciutat dels parcs preciosos, on un munt d'aus s'hi reuneixen per compartir tan neu com sol, on la gent passeja, es relaxa o gaudeix d'una estoneta amb bona companyia. La ciutat dels barris calents, dels canals infinits i de les biciletes decidides.

Amsterdam és Amsterdam, i encara que l'idioma oficial sigui complicat, els holandesos tanmateix són persones disposades a ajudar i escoltar-te quan sigui necessari.

En una ciutat tan màgica com aquesta, si un té la sort de trobar-se en les condicions econòmiques que tothom hauria de tenir dret a gaudir, la felicitat corre per la sang del que hi viu.

Dankiu vel Amsterdam!

El temps

Si quelcom he après, és que aqui el temps té un altre ritme i un altre sentit.

I amsterdam

Finalment, m'he decidit! Aquest serà el meu blog des d'on aniré ecrivint petites anècdotes, emocions, experiències i tot allò que vulgui transmetre durant aquesta breu estada de 4 mesos a la Ciutat XXX.

Som-hi!