Casa Migrante

Casa Migrante, és el centre on estic realitzant les meves últimes pràctiques de la universitat abans d'acabar aquest juny, la carrera d'Educació Social. És un centre obert per a persones, en principi, llatinoamericanes (però la realitat és que hi ha gent de tot arreu: gambia, marroc, espanya, portugal, alemanya, escòcia, senegal, kenia, argentina, colombia, republica dominicana...) sense recursos bàsics, o amb necessitats concretes. Tan aviat són situacions d'il·legalitat a Holanda, com ajudes tècniques per idioma, per buscar feina o allotjament, o simplement per causa de salut.

Casa Migrante és un centre on un seguit de voluntaris professionals, s'organitzen per atendre als usuaris, i per donar un cop de mà a nivell de neteja, ordre i a la cuina. El pare Theo és el principal "jefe", que juntament amb la Toos (la pastora) i un altre senyor de qui ara no recordo el nom, són els que desenvolupen la tasca d'educador/treballador social al centre. Ells dediquen la major part del seu temps, a escoltar, aconsellar, ajudar, acompanyar, solucionar i respondre dubtes de tot allò que l'usuari necessiti.

D'usuaris n'hi ha de tot tipus, pero el grup que predomina esta marcat per unes necessitats bàsiques no cobertes. La majoria es troben al carrer, sense diners, sense feina, sense recursos i passant fred.

La veritat és que els Serveis Socials holandesos no donen ajudes si no ets holandès, si no portes visquent uns quants anys i tens la nacionalitat, o si no has estat treballant una quantitat d'anys que ara no sabria dir, així que la situació per aquestes persones és força complexa, i més si tenim present que per trobar feina és gairebé imprescindible saber l'idioma que no es precisament senzill.

També hi ha usuaris que pateixen malalties greus, autismes, maltractaments o que han comes delictes, per tant la quantitat de col·lectius que podem arribar a tocar és gran i diversa.

Però més enllà de la descripció tècnica que puc arribar a fer de com es aquest espai i la gent que hi ha, Casa Migrante és una familia, una GRAN FAMILIA.

Ja ens ho havien dit abans d'arribar-hi, pero la veritat és que és ben cert i des del primer dia ens em sentit allà com un més, tant per part dels professionals, com dels voluntaris, com dels usuaris amb els que cada matí compartim un cafè mentre parlem i escoltem tot allò que vulguin dir-nos o explicar-nos.

Allà som nosaltres mateixos i això és el més important, tot i que sovint sigui complicat saber del tot, que podem aportar.

Les primeres setmanes vam estar observant, parlant i sobretot escoltant a tot aquell que s'obria a explicar-nos la seva vida de cap a peus, i la veritat és que ens em sorprès de la facilitat que han tingut per confiar-nos tantes coses, i com s'han aproximat a nosaltres. Tanmateix hem pogut estar presents a reunions de casos varis, sobre els quals també ens hem pogut fer un mapa conceptual, i dia a dia ens enriquim de coneixement en un país on tan aviat ens sentim propers als usuaris pel fet de compartir idioma, cultura i edat, com ens sentim identficats amb la situació dels que poden sentir-se més afortunats a nivell de recursos.

Després de les observacions, ara estem passant a crear un projecte per a joves, un projecte iniciat per les noies de pràctiques del semestre passat, i amb el qual volem treballar els dissabtes a la tarda amb el col·lectiu més jove dels usuaris amb els que ens veiem cada matí, tot fent activitats, cineforums, sessions de reflexió a través de l'expressió no verbal....

La finalitat es proporcionar recolzament psicosocial als joves i facilitar la seva integracio a traves de la participacio i de les xarxes social, promovent l'autoconeixement d'habilitats, facilitant l'intercanvi d'experiències, etc.

Aquesta està sent sens dubte una experiència enriquidora i molt especial, que de ben segur quedara marcada tan en la nostra vida personal com professional.