Les visites

Ja fa dos mesos que vam arribar a Amsterdam, buff com passa el temps! Aprenem coses, coneixem, ens movem aqui i allà, visitem i compartim amb tota la gent una experiència sens subte inoblidable.

Al llarg d'aquest temps hem pogut anar visquent petits/grans moments intensament amb altres persones que ens estimem, i han estat moltes! Recordo encara la primera setmana que vàrem arribar, emocionats ens vam instal·lar a l'hostal, Stayokay del Vondelpark (qui anava a dir que després ens acabaria agradant tant aquest meravellos parc..) i vam començar a recorrer amunt i avall els carrers i els canals de la Ciutat XXX, buscant conèixer, buscant noves vides i noves il·lusions que ens omplirien de noves sensacions i ganes de somiar.

Aquella primera setmana vaig tenir el plaer de compartir alguns moments amb la Marta, amagant-nos del fred vam refugiarnos a un bar i juntes vam parlar de com de maca era la ciutat i les ganes que tenia d'estar realment instal·lada i viure al màxim cada moment. Llavors, encara no coneixiem a gairebé ningú.. tot era nou i Holanda ens obria les portes perquè gaudissim cada instant.

Més endevant, quan ja per fi estavem instal·lats al nostre piset acollidor de Voorburgstraat, van venir l'Albert, el Pau i el Marc, quines ganes teniem d'ensenyar-los que bé vivim, els racons que haviem conegut, les bicicletes i els canals... i tots plegats vam disfrutar 3 dies, i el fred no ens va aturar en cap moment! Heinekeeeeen :D

Al cap d'uns dies va venir l'Albert Vidal amb els seus amics de la uni de Girona, venien per fer el viatge de final de carrera de magisteri musical, i quina alegria, quina vida i per favor quanta musica! Va ser fantastic poder compartir amb ells estones màgiques acompanyades de dolces veus i grandíssimes persones.

Just marxar ells, va arribar la Clara amb els seus amics d'Erasmus a Berlin(Javi, Marta i Luís), deu ni do quina experiència van tenir!jaja La veritat és que també va ser molt i molt divertida la nit que vam estar hores i hores i el temps ens va passar volant a l'Sports Coffe, mentre veiem els cambrers ballant tot borratxos, mentre jugavem a les pelis...i després caminant cap a caseta a les 5 del matí! Feia molt que no veia a la Clara i poder passar amb ella tan bones estones, em va posar molt i molt contenta :D

El març iniciava amb força, les tulipes començaven a sortir i el sol es deixava veure més sovint, iluminant els carrers i parcs, convidant a sortir i així un bon matí van arribar sense perdre's la Judit i el Guille. Que curios va ser baixar al carrer i trobar-los alla amb les maletes. Les ganes que teniem d'ensenyar-ho tot, de poder compartir amb ells noves sensacions, i també disfrutar dels meus 22 anys junts, meravellós!

Però aquella setmana no estariem tranquils perquè van venir els amics del Lluís de Menorca i del Delta, en Llure, en Tian, en Dife, en Dowi i el Sergi, i deu ni do quin ritme mes heavy!! No van parar quiets en cap moment, això si..la llum del dia no la van veure gaire!!

Sort també que el dia 11 van venir la Mami, el Papi i el Dídac! Quina abraçada i quin somriure vaig posar en veure'ls baixar del tram 14 a Plaça Damm! Vam recorrer els carrers amunt i avall, Red Light District, Niewmarkt, Waterlooplein, barri jueu, mercat de les flors, vondelpark.... Vam veure el museu de l'Anna Frank, van venir a veure el piset i em van ajudar a arreglar una mica la bicicleta! La veritat és que ja sabeu que va ser una setmaneta bastant a tope, i m'agues agradat compartir-la més, després me'n vaig penedir, però en res ens tornarem a veure! Gràcies pels llibres, per la samarreta, pel menjar i per venir... :D

Després d'una setmana intensa, amb 9 persones a casa, més la famili, vam poder estar uns dies tranquils.. però serien pocs fins que vinguessin en Joan (germà del Lluís) i la Nuri! Sort d'ells que saben aprofitar el temps, amb això vam poder anar a visitar un poblet precios de molins, Zaanse Schans, i vam fer unes fotos increibles! Entre glosses i decimes, entre fotos d'artistes i menjars boníssims, vam passar uns dies també amunt i avall, explorant nous racons i ensenyant-ne d'altres magnífics i vam riure amb menorquinades i brometes de germans.

Dos dies més tard, i per sorpresa, arribaven la Maria i la Carol, quines cracks! Quin vot va fer en Lluís quan us va trobar a Leidseplein inesperadament, com us ho vau currar! Amb elles també amunt i avall, rient, dormint i menjant (efectes bàsics) vam passar estones increibles, vaig poder conèixer també dues noies encantadores, que amagaven somriures i desvocaven felicitat per tot el cos! Diumenge vam tenir el plaer de compartir amb elles un dinar de picnic (amb una truita de patates increible!) al Vondelpark, amb tots els Erasmus i gent que hem conegut aquí, va ser meravellós!!

Ara la petita casa, torna a fer-se gran, torna el silenci, i les estonetes pel Lluís i per mi...és curiós però quan cadascuna d'aquestes personetes ha marxat, sempre m'he entristit una mica, encara que aquí la vida sigui tranquila i placentera, sempre és dificil veure com algú marxa i se'n va lluny.. perquè et recorrer dins l'estomac una sensació extranya de nostalgia i alegria.

Fins setmana santa que tornem a les nostres terres, això estarà molt més calmat, però no significa que nosaltres parem de fer coses, al contrari, continuem amb els nostres partits a la Taverna Barcelona, amb les nostres pràctiques i activitats per a Joves a Casa Migrante, amb les classes d'angles, amb les nits a la casa okupa d'Overtoom, amb els caps de setmana festius i les estonetes asolellades al Vondelpark, recorrent amb bicicleta amunt i avall aquesta ciutat que tan ens enamora i ens fa sentir feliços.

Gràcies a tots, fins a la propera visita!