Les visites

Ja fa dos mesos que vam arribar a Amsterdam, buff com passa el temps! Aprenem coses, coneixem, ens movem aqui i allà, visitem i compartim amb tota la gent una experiència sens subte inoblidable.

Al llarg d'aquest temps hem pogut anar visquent petits/grans moments intensament amb altres persones que ens estimem, i han estat moltes! Recordo encara la primera setmana que vàrem arribar, emocionats ens vam instal·lar a l'hostal, Stayokay del Vondelpark (qui anava a dir que després ens acabaria agradant tant aquest meravellos parc..) i vam començar a recorrer amunt i avall els carrers i els canals de la Ciutat XXX, buscant conèixer, buscant noves vides i noves il·lusions que ens omplirien de noves sensacions i ganes de somiar.

Aquella primera setmana vaig tenir el plaer de compartir alguns moments amb la Marta, amagant-nos del fred vam refugiarnos a un bar i juntes vam parlar de com de maca era la ciutat i les ganes que tenia d'estar realment instal·lada i viure al màxim cada moment. Llavors, encara no coneixiem a gairebé ningú.. tot era nou i Holanda ens obria les portes perquè gaudissim cada instant.

Més endevant, quan ja per fi estavem instal·lats al nostre piset acollidor de Voorburgstraat, van venir l'Albert, el Pau i el Marc, quines ganes teniem d'ensenyar-los que bé vivim, els racons que haviem conegut, les bicicletes i els canals... i tots plegats vam disfrutar 3 dies, i el fred no ens va aturar en cap moment! Heinekeeeeen :D

Al cap d'uns dies va venir l'Albert Vidal amb els seus amics de la uni de Girona, venien per fer el viatge de final de carrera de magisteri musical, i quina alegria, quina vida i per favor quanta musica! Va ser fantastic poder compartir amb ells estones màgiques acompanyades de dolces veus i grandíssimes persones.

Just marxar ells, va arribar la Clara amb els seus amics d'Erasmus a Berlin(Javi, Marta i Luís), deu ni do quina experiència van tenir!jaja La veritat és que també va ser molt i molt divertida la nit que vam estar hores i hores i el temps ens va passar volant a l'Sports Coffe, mentre veiem els cambrers ballant tot borratxos, mentre jugavem a les pelis...i després caminant cap a caseta a les 5 del matí! Feia molt que no veia a la Clara i poder passar amb ella tan bones estones, em va posar molt i molt contenta :D

El març iniciava amb força, les tulipes començaven a sortir i el sol es deixava veure més sovint, iluminant els carrers i parcs, convidant a sortir i així un bon matí van arribar sense perdre's la Judit i el Guille. Que curios va ser baixar al carrer i trobar-los alla amb les maletes. Les ganes que teniem d'ensenyar-ho tot, de poder compartir amb ells noves sensacions, i també disfrutar dels meus 22 anys junts, meravellós!

Però aquella setmana no estariem tranquils perquè van venir els amics del Lluís de Menorca i del Delta, en Llure, en Tian, en Dife, en Dowi i el Sergi, i deu ni do quin ritme mes heavy!! No van parar quiets en cap moment, això si..la llum del dia no la van veure gaire!!

Sort també que el dia 11 van venir la Mami, el Papi i el Dídac! Quina abraçada i quin somriure vaig posar en veure'ls baixar del tram 14 a Plaça Damm! Vam recorrer els carrers amunt i avall, Red Light District, Niewmarkt, Waterlooplein, barri jueu, mercat de les flors, vondelpark.... Vam veure el museu de l'Anna Frank, van venir a veure el piset i em van ajudar a arreglar una mica la bicicleta! La veritat és que ja sabeu que va ser una setmaneta bastant a tope, i m'agues agradat compartir-la més, després me'n vaig penedir, però en res ens tornarem a veure! Gràcies pels llibres, per la samarreta, pel menjar i per venir... :D

Després d'una setmana intensa, amb 9 persones a casa, més la famili, vam poder estar uns dies tranquils.. però serien pocs fins que vinguessin en Joan (germà del Lluís) i la Nuri! Sort d'ells que saben aprofitar el temps, amb això vam poder anar a visitar un poblet precios de molins, Zaanse Schans, i vam fer unes fotos increibles! Entre glosses i decimes, entre fotos d'artistes i menjars boníssims, vam passar uns dies també amunt i avall, explorant nous racons i ensenyant-ne d'altres magnífics i vam riure amb menorquinades i brometes de germans.

Dos dies més tard, i per sorpresa, arribaven la Maria i la Carol, quines cracks! Quin vot va fer en Lluís quan us va trobar a Leidseplein inesperadament, com us ho vau currar! Amb elles també amunt i avall, rient, dormint i menjant (efectes bàsics) vam passar estones increibles, vaig poder conèixer també dues noies encantadores, que amagaven somriures i desvocaven felicitat per tot el cos! Diumenge vam tenir el plaer de compartir amb elles un dinar de picnic (amb una truita de patates increible!) al Vondelpark, amb tots els Erasmus i gent que hem conegut aquí, va ser meravellós!!

Ara la petita casa, torna a fer-se gran, torna el silenci, i les estonetes pel Lluís i per mi...és curiós però quan cadascuna d'aquestes personetes ha marxat, sempre m'he entristit una mica, encara que aquí la vida sigui tranquila i placentera, sempre és dificil veure com algú marxa i se'n va lluny.. perquè et recorrer dins l'estomac una sensació extranya de nostalgia i alegria.

Fins setmana santa que tornem a les nostres terres, això estarà molt més calmat, però no significa que nosaltres parem de fer coses, al contrari, continuem amb els nostres partits a la Taverna Barcelona, amb les nostres pràctiques i activitats per a Joves a Casa Migrante, amb les classes d'angles, amb les nits a la casa okupa d'Overtoom, amb els caps de setmana festius i les estonetes asolellades al Vondelpark, recorrent amb bicicleta amunt i avall aquesta ciutat que tan ens enamora i ens fa sentir feliços.

Gràcies a tots, fins a la propera visita!

Reflexionant...

Amsterdam és una ciutat que et convida a la relfexió. El seu ritme, el seu clima i els seus parcs et permeten prendre't el temps per pensar i pensar...

Penso que aquesta ciutat m'està fent créixer, i tot i que vaig fer 22 anys fa 5 dies, tinc la sensació que aquí cada pas que faig em dóna força per encarar un futur que de moment es prou incert.

Des d'aquí valores molt més tot el que tens, i aprens també a veure-ho des d'una altra perspectiva. M'he permes el luxe d'avançar amb calma, però de saber cada vegada on trepitjo, saber quina direcció agafo sense saber quin serà el destí final.

I m'omplo d'esperança, d'ideals i de ganes de canviar el món i de fer coses. La inspiració m'omple el cos, i tinc la sensació que des d'aquí arribaré a prendre decidisions que potser canviaran la meva vida, qui sap.

Casa Migrante

Casa Migrante, és el centre on estic realitzant les meves últimes pràctiques de la universitat abans d'acabar aquest juny, la carrera d'Educació Social. És un centre obert per a persones, en principi, llatinoamericanes (però la realitat és que hi ha gent de tot arreu: gambia, marroc, espanya, portugal, alemanya, escòcia, senegal, kenia, argentina, colombia, republica dominicana...) sense recursos bàsics, o amb necessitats concretes. Tan aviat són situacions d'il·legalitat a Holanda, com ajudes tècniques per idioma, per buscar feina o allotjament, o simplement per causa de salut.

Casa Migrante és un centre on un seguit de voluntaris professionals, s'organitzen per atendre als usuaris, i per donar un cop de mà a nivell de neteja, ordre i a la cuina. El pare Theo és el principal "jefe", que juntament amb la Toos (la pastora) i un altre senyor de qui ara no recordo el nom, són els que desenvolupen la tasca d'educador/treballador social al centre. Ells dediquen la major part del seu temps, a escoltar, aconsellar, ajudar, acompanyar, solucionar i respondre dubtes de tot allò que l'usuari necessiti.

D'usuaris n'hi ha de tot tipus, pero el grup que predomina esta marcat per unes necessitats bàsiques no cobertes. La majoria es troben al carrer, sense diners, sense feina, sense recursos i passant fred.

La veritat és que els Serveis Socials holandesos no donen ajudes si no ets holandès, si no portes visquent uns quants anys i tens la nacionalitat, o si no has estat treballant una quantitat d'anys que ara no sabria dir, així que la situació per aquestes persones és força complexa, i més si tenim present que per trobar feina és gairebé imprescindible saber l'idioma que no es precisament senzill.

També hi ha usuaris que pateixen malalties greus, autismes, maltractaments o que han comes delictes, per tant la quantitat de col·lectius que podem arribar a tocar és gran i diversa.

Però més enllà de la descripció tècnica que puc arribar a fer de com es aquest espai i la gent que hi ha, Casa Migrante és una familia, una GRAN FAMILIA.

Ja ens ho havien dit abans d'arribar-hi, pero la veritat és que és ben cert i des del primer dia ens em sentit allà com un més, tant per part dels professionals, com dels voluntaris, com dels usuaris amb els que cada matí compartim un cafè mentre parlem i escoltem tot allò que vulguin dir-nos o explicar-nos.

Allà som nosaltres mateixos i això és el més important, tot i que sovint sigui complicat saber del tot, que podem aportar.

Les primeres setmanes vam estar observant, parlant i sobretot escoltant a tot aquell que s'obria a explicar-nos la seva vida de cap a peus, i la veritat és que ens em sorprès de la facilitat que han tingut per confiar-nos tantes coses, i com s'han aproximat a nosaltres. Tanmateix hem pogut estar presents a reunions de casos varis, sobre els quals també ens hem pogut fer un mapa conceptual, i dia a dia ens enriquim de coneixement en un país on tan aviat ens sentim propers als usuaris pel fet de compartir idioma, cultura i edat, com ens sentim identficats amb la situació dels que poden sentir-se més afortunats a nivell de recursos.

Després de les observacions, ara estem passant a crear un projecte per a joves, un projecte iniciat per les noies de pràctiques del semestre passat, i amb el qual volem treballar els dissabtes a la tarda amb el col·lectiu més jove dels usuaris amb els que ens veiem cada matí, tot fent activitats, cineforums, sessions de reflexió a través de l'expressió no verbal....

La finalitat es proporcionar recolzament psicosocial als joves i facilitar la seva integracio a traves de la participacio i de les xarxes social, promovent l'autoconeixement d'habilitats, facilitant l'intercanvi d'experiències, etc.

Aquesta està sent sens dubte una experiència enriquidora i molt especial, que de ben segur quedara marcada tan en la nostra vida personal com professional.